El rector regala un local als violents de la UAB
Javier Lafuente dona un espai de la Placa Cívica al grup feixista separatista violent que agredeix les estudiants constitucionalistes de S’Ha Acabat.

ByB
12-5-2025
El rector de la UAB, Javier Lafuente, ha tornat a demostrar la connivència i recolzament als grups del feixisme separatista violent que ataquen, sistemàticament, les estudiants defensors de la democràcia constitucional a Espanya. En apuesta ocasió el rector ha atorgat un ampli espai públic al grup hispanòfob autodenominat SEPC, sigles de Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, branca universitària de la CUP i del seu braç juvenil, Arran . L’apropiació per part dels violents ha arribat al punt de posar el nom de “La Trinxera” a aquest espai regalat als ultres per Lafuente i el seu equip.
En concret, l’espai cedit als violents està situat just davant de la Sala Cinema de la UAB, en un dels extrems de la Plaça Cívica, molt a prop d’altres locals de la Universitat, com el dedicat al voluntariat universitari o l’espai dels antics estudiants de l’Autònoma. Es tracta, per tant, d’un indret estratègic per on passen diariàment centenars d’estudiants en ple centre del campus de Bellaterra. Precisament, apuesta ubicació facilita les agressions als estudiants demòcrates que volen exposar les seves idees a la Plaça Cívica.
Una Plaça Cívica convertida en la Plaça de l'Agressió Nacionalista
De fet, aquest espai central és en realitat una autèntica Plaça de l’Agressió Nacionalista, ja que està controlada per aquests grups del feixisme hispanòfob que compten, des de fa anys, amb el recolzament del rectorat. Un dels exemples d’aquesta ocupació dels violents és el conegut com el Mur de l’Odi, un mural que está situat a la zona més visible de la Plaça Cívica i on s’exalça la ideologia d’odi contra Espanya del SEPC. Aquest mural és mantingut pel rectorat que es nega a retirar-lo i es limita a col.locar, de tant en tant, i normalment en èpoques electorals, algunes pancartes al davant que són periòdicament trencades pels catalanistes violents, sense que hi hagi conseqüències contra aquests nacionalistes.
El grau d’anuència de Lafuente i el seu equip amb la violència sistèmica del SEPC i grups del feixisme separatista afins contra els demòcrates constitutionalistes ha arribat a un punt en el qual els responsables de la UAB han negat espais a actes de S’Ha Acabat, mentre que estan pagant els violents que els agredeixen al bell mig de la universitat. Es tracta d’un grau més en la apropiació per part de l’ultranacionalisme d’una universitat pública que hauria de garantir la pluralitat d’idees i la llibertat d’expressió. De fet, Javier Lafuente va ser un dels rectors que van utilizar les universitats públiques de Catalunya per recolzar els responsables del cop d’Estat perpetrat per l’ultradreta separatista entre setembre i octubre del 2017.

ByB
24 mar 2022
El paro, convocado por sindicatos nacionalistas, ha tenido un seguimiento menor del 6,5%
La huelga contra el español como lengua también vehicular de la enseñanza, junto al catalán, ha tenido un seguimiento muy minoritario durante el paro del 23 de marzo. La huelga ha sido convocada por los sindicatos nacionalistas de la educación USTEC.STEs, COS y SEPC, y ha tenido un seguimiento del 6,49% en al enseñanza pública y un 4,21% en los centros concertados del conjunto de Cataluña, según datos hechos públicos por la Generalitat.
A pesar de estos porcentajes el paro contra la lengua castellana ha contado con el apoyo del Consejero de Educación de la Generalitat Josep González-Cambray (ERC), así como de altos cargos de la estructura educativa, como el rector de la Universidad Autónoma de Cataluña, Javier Lafuente. Se da el caso que González-Cambray ha sido criticado durante las huelgas previas de profesores por decisiones de su consejería como el adelanto del calendario lectivo o las adaptaciones del nuevo currículum escolar.
El Síndic de Greuges con las posturas nacionalistas contra el castellano
A las posturas contra la igualdad del catalán y el castellano en la enseñanza se ha sumado el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. El Síndic ha defendido las posturas nacionalistas ante la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña a través de una encuesta que, supuestamente, demuestra que ya se está cumpliendo con el mínimo de 25 % de español. Ribó llega a esta conclusión con datos como la lengua que hablan los alumnos en el patio, en sus relaciones interpersonales o de forma informal con algunos profesores. El defensor del pueblo catalán se aferra a los usos extraacadémicos para asegurar que la aplicación de la sentencia supondría elevar la proporción de español en la escuela hasta un 35%. Precisamente este trabajo del Síndic ha sido esgrimido por la consejería de Educación como uno de los elementos para evitar cumplir con el mandato judicial. Se da el caso, además, que el Síndic lleva meses con el mandato caducado sin que haya sido relevado de su puesto hasta la fecha
El día clave para el cumplimiento de la sentencia es el lunes 28 de marzo. En ese día los centros educativos de toda Cataluña, y por tanto también las escuelas e institutos de Barberà y Badia, deben contar con proyectos lingüísticos que cumplan con el mínimo del 25% de español como lengua vehicular. De lo contrario los responsables de estos centros incurrirían en un incumplimiento judicial susceptible de ser denunciado.
El PSC se opone, en un acuerdo con JxCat, ERC y comunes, a que el castellano sea también lengua vehicular
Ante esta situación se han reunido de urgencia los grupos de Junts per Catalunya, ERC, PSC y los comunes para llegar a un acuerdo conjunto. El resultado ha sido un documento que recoge modificaciones a la ley de 1998 para adaptarla a la nueva situación y poder cumplir la sentencia. Entre los cambios está el admitir al castellano como “lengua de aprendizaje”, pero manteniendo al catalán como única lengua vehicular, lo que contraviene al TSJC que establece el catalán y el castellano como lenguas igualmente vehiculares. Además, se deja a la elección de cada centro educativo la elección de las materias a impartir en español, sin que se especifique de qué forma se va a fiscalizar el cumplimiento de la Justicia.