El PSC ha acordat amb els partits nacionalistes JXCat i ERC, i els Comuns, una llei per mantenir l’actual sistema conegut com immersió lingüística, eufemisme utilitzat per referir-se a la discriminació lingüística de l’espanyol com a llengua també vehicular de l’ensenyament.

L’acord ha arribat pocs dies abans de la fi del termini per complir amb el dret a l’educació bilingüe, fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel 30 de maig. La Justícia ha establert un mínim del 25 per cent de l’ensenyament en castellà, el que implica incloure, al menys, una assignatura troncal en espanyol.

Precisament, aquest percentatge de mínims ha provocat una tempesta política entre els partits nacionalistes, partidaris de continuar amb l’exclusió del castellà. Per la seva part, i en un principi ,el PSC s’havia mostrat favorable al compliment de la sentència, que estableix clarament el 25 per cent com a requisit mínim per garantir el dret a l’educació bilingüe.

Els directors dels centres educatius de Barberà i Badia, responsables davant la Justícia de complir amb el dret a l’ensenyament bilingüe

La llei acordada, però, no estableix cap percentatge mínim, i exclou explícitament l’espanyol com a llengua també vehicular, juntament amb el català. De fet, aquesta llei atorga als directors dels centres educatius la responsabilitat d’establir als seus projectes lingüístics la proporció de català i castellà en cada centre. A la pràctica, això suposa que els directors de les escoles i instituts de Barberà i de Badia han de decidir complir, o no, amb la sentència del TSJC sobre el dret a l’ensenyament bilingüe.

Paradoxalment, després de descarregar la responsabilitat sobre els directors i directores dels centres públics, els representants del PSC i els partits nacionalistes firmants han fet públic que la responsabilitat recau únicament en el Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Aquesta contradicció té com a objectiu evitar, per part d’aquests partits polítics, que els directors de les escoles i instituts puguin ser processats per vulnerar els drets lingüístics a l’educació, garantits pel Tribunal i la Constitució. Una responsabilitat que no sembla que es pugui esquivar, segons els termes de la sentència del TSJC, que posa fi a anys de vulneració dels drets a l’educació en qualsevol de les dues llengües oficials i pròpies de Catalunya.