Barberà del Vallès compta amb un monument i una plaça dedicats a la memòria de Lluís Companys, qui va ser president de la Generalitat durant la II República i la Guerra Civil. La plaça i el monòlit estan situats a la confluència entre el carrer de l'Estació i els carrers pintor Murillo i pintor Goya, molt a prop de l'escola Marta Mata.

Des del seu càrrec, Companys va ser responsable en aquells anys d'una campanya de persecucions, tortures i assassinats que van patir milers de catalans pel fet de ser persones consagrades, creients o per sentir-se espanyols. Es tracta d'un autèntic genocidi que va acabar amb la vida de més de 8.000 persones, només tenint en compte els que van ser assassinats per motius religiosos.

D'aquesta forma, Companys i els seus còmplices van intentar acabar amb la fe catòlica a Catalunya i el sentiment de pertenència a Espanya mitjançant l'assassinat sistemàtic de la població que s'identificava com a catòlica i espanyola. El govern de Companys va ser un règim de terror, en el qual es van cometre autèntiques atrocitats de manera sistemàtica i organitzada des del govern ultranacionalista de la Generalitat i grups comunistes, socialistes i anarcosindicalistes. De fet, Companys va signar, personalment, al menys 400 execucions.

Tortures, violacions i assassinats durant el genocidi religiós i antiespanyol del govern de Companys

Entre els crims sistemàtics hi ha les violacions, tortures i assassinats de dones, religioses i laiques, incloent-hi embarassades. Molts d'aquests crims es perpetraven a les denominades "txeques", que pertanyien a grups polítics, entre ells el d'ERC que estava situat al carrer de Sant Elies de Barcelona. Entre els horrors que s'hi van viure hi ha alguns especialment repugnants. És el cas de la tortura i assassinat de la monja Mare Apolonia, que va ser despullada, penjada d'un garfi i escuarterada, encara viva, pels torturadors, que van acabar llençant les seves restes als porcs. Posteriorment, aquests individus van vendre la carn dels animals com a "xoriços de monja".

Des de l'historicisme nacionalista s'ha intentat presentar Companys com un president de la Generalitat que va intentar aturar els assassinats contra els catalans desafectes al seu règim. El fet és que Companys va armar les milícies anarquistes que van perpetrar molts d'aquests crims, fins el punt que al menys 26.606 persones van ser massacrades amb el consentiment del dirigent d'ERC.

Especialment sagnant va ser la persecució religiosa, que va provocar l'assassinat de 2.441 persones consagrades, de les quals 1.538 eren preveres, 824 religiosos i monjos i 76 monges. Un autèntic genocidi, per motius religiosos i de consciència, que va tenir un dels espais de terror principals el cementiri de Montcada i Reixach, on van ser assassinats decenes d'eclesiàstics, entre ells 46 religiosos maristes.

Per la retirada immediata del monument d'exaltació del genocida Companys, el major assassí de catalans de la història

Companys es va convertir així en un èmul dels crims genocides de Hitler y Stalin que no només no es mereix cap reconeixement públic, sinó la reprovació de la Història i de tots els barberencs, catalans i de la resta d'espanyols de bé. Per això és urgent, necessari i un acte de la més elemental justícia i respecte a la memòria de les serves víctimes, que l'ajuntament de Barberà - i la resta d'institucions públiques- retiri el monument i la plaça de la vergonya - i de l'insult a les víctimes- dedicada a un dirigent que va ser el responsable de la major matança de catalans de la nostra història.